viernes, 12 de octubre de 2012

Jon Hassell / Brian Eno




Jon Hassell / Brian Eno
"Fourth World, Vol. 1: Possible Musics"
(EG Records, 1980)

Doy por sentado que todo el mundo conoce más o menos la figura de Brian Eno (Roxy Music, "Another Green World", Bowie, Talking Heads, las series Ambient, "My Life In The Bush of Ghosts", "Before and After Science"), pero la del trompetista norteamericano Jon Hassell merecería algo más de atención. Este disco al lado de Brian Eno -que sabía perfectamente al lado de quién se tenía que arrimar y si no que se lo pregunten a los tres componentes de Harmonia- es un perfecto ejemplo de la creatividad de Hassell. Sus dos discos anteriores a este LP ("Vernal Equinox" 1977 y "Earthquake Island" 1979) sorprenden por su combinación de sonidos africanos y occidentales con la música de vanguardia más pura y dura (Hassell venía de colaborar con gurús como La Monte Young y Terry Riley), una mezcla que el músico bautizaría como "Fourth World". El material contenido en esos dos LPs acabaría materializándose de una manera más depurada en los dos discos de la serie Fourth World, de la que hoy colgamos el primero. Vanguardia, jazz, africanismo, sonidos orientales, grandes espacios abiertos... Los sonidos contenidos en el disco hacen viajar sin apabullar nuestros sentidos (un referente lejano podrían ser los primeros discos de Penguin Cafe Orchestra). Una verdadera obra maestra.
Después de estos dos discos, Hassell colaboraría con músicos que se movían en terrenos más pop como Peter Gabriel, Talking Heads o David Sylvian.

Fourth World Vol. 1

3 comentarios:

Victor dijo...

Aquest disc m'encanta...He d'investigar més en la música de Hassell, nomès he escoltat el que has posat. Hi ha un article de David Toop fantàstic sobre ell: http://www.jonhassell.com/toop.html Molaria trobar el "Ocean of Sound" en Pdf.

No sé, crec que Eno fins al 1986 no va fallar mai. És un pou sense fons, el més llest de la classe.

Per altre banda, he obert un blog, per si et vols passar: www.yougottasayyes.wordpress.com Ara mateix nomès hi ha música però vull posar coses associades amb política i economia també...

Salut!
Victor

Manel dijo...

Hey Victor, perdona, se m'havia passat comentar!
Els dos volums de Fourth World són molt guapos, realment el que mana en el projecte és ell, el Brian Eno arrima cebolleta i poca cosa més jaja.. i els altres dos que comento també són molt guapos, bastant similars, potser una mica més jazz d'avantguarda i menys ètnics. Molt recomenats.

Em miro l'article aquest, no el coneixia.

El blog fot bona pinta, segur que aprendrem moltes coses dels teus textos.
Tot i que haig de dir -amb gran dolor de mi corazón perquè és colega des de fa molts anys- que els rollos del Jose (Atomizador, Campamento, Ensaladilla, això que has posat) no m'interessen tan com a vosaltres. Estic vieju, I know.

Anónimo dijo...

Entenc el que dius sobre que Eno arrima cebolleta...No sé, el seu cas és ultra-peculiar, un tipus que no sap tocar CAP instrument i que acaba col·laborant amb Harmonia, Hassell, Fripp, Cale, Bowie, Nico o els Talking Heads. I tots el reverencien, realment deuria ser una canya a nivell teòric, a més de saber estar sempre on tocava. Com diu al article que t'he posat...Un tiu que al 1980 no havia venut més de 50000 discs de cap del seus àlbums i al qui la seva companyia li permetia fer el que li donava la gana.

No sé si l'has llegit, però et recomano aquest article/entrevista de Lester Bangs a Eno: http://www.noahsheldon.com/writings/eno-by-bangs.pdf

Les primeres planes sobre dones són molt divertides, al contrari del que es pugui pensar per la seva imatge asèptica, Eno sembla un paio divertidíssim... Hi ha un munt d'anècdotes sobre els Roxy i Ferry, assajos amb Robert Fripp...i algunes experiències veient compositors d'avantguarda bastant divertides. Bangs ho peta que dona gust.