martes, 9 de agosto de 2011

Cosas


(En la imagen, el compositor francés Luc Ferrari)

Mola tener tiempo libre y pensar cosas como: "Voy a aprovechar el tiempo y ponerme a escuchar cosas de Frank Zappa y también cosas de Musique Concrete". Cosas así como muy sesudas que mola ponerlas en los auriculares de noche y abrazar el sonido. Un disco de Bernard Parmegiani que va sobre el nacimiento del universo (existe un concepto más audaz y ambicioso?) y que lo peta mil. En fin, esto es lo que he estado escuchando estos días y seguramente aparecerá próximamente en Un Gran Follón:

Albert Marcoeur "Albert Marcoeur" (Atlantic, 1974)
Bernard Parmegiani "La Creation Du Monde" (M10, 1996)
Luc Ferrari "Far West News Episode 1" (Signature Radio France, 2002)
Barn Owl "Lost In The Glare" (Thrill Jockey, 2011)
Bobby Conn "Rise Up" (Thrill Jockey, 1998)
Bobby Conn "The Golden Age" (Thrill Jockey, 2001)
Magnetic Fields "69 Love Songs" (Merge, 1999)
Bassekou Kouyate & Ngoni Ba "I Speak Fula" (Sub Pop, 2010)
Frank Zappa "We´re Only In It For The Money" (Rykodisc, 1967)
Frank Zappa "Hot Rats" (Rykodisc, 1969)
Van Dyke Parks "Song Cycle" (Warner Bros, 1968)
Willie Evans Jr "Introduin´" (High Water Music, 2011)

+ Scratch Perry, toneladas de O'Rourke, Ali Farka Touré, AFX, Madlib...

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Bona llista. Molt gran Luc Ferrari, no conec el que nombres però et recomano sobremanera el "Presque Rien" -primer disc amb field recordings fet a Sèrbia amb grabacions-, "Heterozygote 1663" -un collage fantàstic de 26 minuts- i l'erotische sùperfantastische "Danses Organiques".

Parmegiani i Frank Zappa també són dos capos. Dels Magnetic Fields sempre he estat fan a muerte del "Get Lost", a la resta no he entrat mai tant.

No he escoltat res dels altres però procuraré fer-ho, sobretot del Bobby Conn que té pinta de ser fantàstic -aquests vents, cabaret, new wave ñam ñam-.

Salut
Victor

Manel dijo...

Puta mare, Victor! M´apunto la recomanació sobre el Luc Ferrari ja que no conec molta gent que controli sobre aquest home.. a la biblio n´he pogut pescar uns quants però no aquests.

Del Parmegiani he començat a lo grande. Em vaig topar per internet amb links per una caixa de 12 cds que es va editar fa uns anys i és una passada, el 80% del material és molt interessant.

Zappa què hem de dir
Bobby Conn espero que t´agradi. No és música per tothom però els amants dels freaky-musical-preachers li trobaran molta chicha.

Salut!

Manel dijo...

Em deixava els Magnetic Fields: jo més o menys igual, només coneixia a fons el "Get Lost" i havia anat escoltant els últims i no em semblaven tant bons. Aquest estiu he estat redescubrint el "69 Love Songs" i el "The Charm of the highway spirit" i els he disfrutat molt.

Víctor Ginesta dijo...

Tinc pendent de reescoltar el "69 Love Songs", no sé, recordo vagament que perdia l'encant synth-pop-"lustie" que m'encantava del "Get Lost", però ets el segon que em diu a les darreres dues setmanes que li torni a fer una ullada.

Vas fort amb en Parmegiani, jo he escoltat força el "Chants Magnetiques" i el "De Natura Sonorum".

En aquesta línia concrete, avant, field recordings i demés et recomano el disc "Canti e Vedute del Giardino Magnetico" d'Alvin Curran.

Anónimo dijo...

Més info del disc d'Alvin Curran:

Alvin Curran: Though I have been making music for some time, CANTI E VEDUTE DEL GIARDINO MAGNETICO is for me like a first piece. It marks a radical departure from the previous 7 years of experimental and collective music making with the group MUSICA ELETTRONICA VIVA and it signals my beginning in the strenuous role of a solo performer-composer.I recorded and engineered (often while playing) by myself, using Schoeps condenser mics, an AKG D 224 (flugelhorn) and an RCA 77 DX (voice) into a mixer by Livio Argentini and a Revox A 77. Instruments heard in order of appeareance are: Synthesizer (SYNTHI A), Amplified cymbal, my voice with glass chimes, flugelhorn with Harmonicas and jews harps and the voice of Margherita Benetti singing an Emillian folk song. On side 2: synthesizer with African thumb piano (Kalimba), metal chimes and corrugated plastic tubes.

Manel dijo...

Hombre, puta mare! La cantera del blog Mutant Sounds és inesgotable. Li fotré una ullada, desde luego.

Noconec els dos que comentes del Parmegiani, me´ls apunto.

Tú em recomanes-jo et recomano:
en onda field recordings i tal un disc que em flipa és el "Scent" del Jim O'Rourke, un disc que tendeix a passar desapercebut dins la seva discografia però que és boníssim. Combina guitarra-grabacions de camp-silencis.

El tens aquí:
http://experimentaletc.blogspot.com/2009/12/jim-orourke.html